Tigre

El tigre el van trobar a un hospital. Era molt petit i juntament amb altres cadells, els seus germanets suposo, estava en una capça de cartró.
Un treballador d’aquell hospital hem va oferir un d’aquells gatets. A casa ja teníem una gateta però, no vaig poder rebutjar l’oferiment.
Ja han passat uns deu anys i segueix amb la mateixa personalitat de sempre. Un caràcter molt autònom i sempre decidint quant es vol apropar. El que més m’agrada són els moments que s’apropa, comença a fer-te caràcies, petits cops de cap i quan menys t’ho esperes, NYAC!!! et dona una mossegada. Ell és així, t’estima però també et diu qui és l’amo.
1 Comments:
Hola!
Quin gat més bonic i quina mirada que te! En quan a la seva descripció t'entenc a la perfecció ja que també tinc un gat a casa, és diu Mordis, ja et deus imaginar perquè. Diem que son els nostres gats però seria més correcte dir que nosaltres som les seves persones.
Disfruta del teu tigre.
Publicar un comentario
<< Home